- agenda
- directori
- tràmits
- plànol
- webs municipals
- Arxiu Municipal de L'Hospitalet
- Biblioteques de L´Hospitalet
- Auditori Barradas
- Centre Cultural Collblanc - La Torrassa
- Centre Cultural La Bóbila
- Centre Cultural Sant Josep
- Centre d´Art Tecla Sala
- Comerç a la ciutat
- Escola de Música i Centre de les Arts
- Fundació Arranz-Bravo
- Joventut
- L´H2010
- Medi ambient
- Museu d´Història de L´Hospitalet
- PASaL´H
- Pla Integral Collblanc - la Torrassa
- Programa Municipal per la Dona
- Promoció econòmica
- Teatre Joventut
- Xarxa Sida i Món Local
Estic a:
arxiu municipal de L'Hospitalet. Difusió
serveis
activitats i programes
passadís de la memòria
El document fílmic que presentem va ser el primer que sobre la Diada de 1977 va ingressar a l’arxiu. Al valor històric, especialment significatiu per al nostre municipi, s’hi afegeix el fet que la filmació i el muntatge, no professionals en aquest cas, són d’una qualitat molt notable. Es tracta, doncs, d’un document que posa en valor els documents fílmics com a font per a difusió cultural i per a la recerca, és a dir, com a patrimoni cultural.
Aquest testimoni fa palès un moment clau de la història del nostre país. Un moment d’unió social enfront dels anys del franquisme. Reflecteix la intensitat amb què es va viure el primer 11 de setembre en llibertat en una ciutat obrera tan pròxima a la capital com era l’Hospitalet. Sindicats, partits, veïns i veïnes, ... tothom amb pancartes exigint canvis per després unir-se a la manifestació multitudinària de Barcelona que es va fer l’endemà.
Veure document
.- Presentem un Privilegi militar en virtut del qual el 21 d’abril de 1643 Felip IV nomenava cavaller a Pau Prior i Ferrer. El document està enquadernat en pell marró repujada amb formes geomètriques i motius florals, i conté la il•lustració en color de l’escut d’armes que acompanyava el fet de ser constituït cavaller.
Aquest document forma part del fons patrimonial España Muntadas. En concret, d’un dels patrimonis del llinatge matern d’aquest fons: el patrimoni Prior. Tal i com és el cas de molts fons patrimonials, els orígens, administració i transmissió del patrimoni familiar España Muntadas concerneixen diferents municipis de Catalunya i alguns dels béns i drets dels quals informa, es refereixen al territori hospitalenc. En el cas de l’Hospitalet de Llobregat, aquesta vinculació a la ciutat té un caràcter excepcional, ja que es tracta de l’únic fons patrimonial que es conserva a l’Arxiu.. - Aquest mes presentem una mostra de la tipologia documental més consultada a l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet i, també, una de les més extenses en el temps i en el volum: les llicències d’obres majors.
Aquesta documentació respon a la necessitat que té l’Ajuntament de controlar que les construccions de particulars compleixin la normativa urbanística. Aquesta sèrie documental és consultada tant per investigadors –el conjunt de les llicències reflecteix el desenvolupament urbà al llarg del temps–, com per ciutadans i altres administracions que necessiten consultar els plànols de les construccions. Concretament, presentem la llicència de construcció del cinema Romero l’any 1931. Aquest cinema va ser molt important per a la vida sociocultural del barri de Collblanc-Torrassa des de la seva construcció fins al seu tancament el 21 de maig de 1981.. - El document que presentem és un cartell del fons municipal amb tema nadalenc, com és la Fira d’Hivern de les Escoles que es va realitzar durant 20 edicions a la nostra ciutat.
Consistia en una fira on els alumnes de les diferents escoles exposaven i posaven a la venda diferents manualitats i productes elaborats per ells mateixos per aconseguir ingressos per als viatges de fi de curs, entre d’altres.
El cartell triat s’emmarca plenament a l’època nadalenca i té la curiositat que, durant les deu primeres edicions de la Fira, el Departament de Dinàmica Educativa de l’Ajuntament de L’Hospitalet, va encarregar a la il•lustradora i gravadora Lluïsa Jover Armengol el seu dibuix, de tal manera que avui en dia roman una col•lecció de cartells de la Fira d’Hivern de les Escoles de l’artista, en els quals, el denominador comú és el pollastre, que sempre hi és present, formant part de diferents escenes nadalenques.
. - Aquest llibre correspon a la setena reimpressió (1795) de l’obra de Juan de Arfe y Villafañe publicada l’any 1585. Està dividit en quatre llibres. El primer –subdividit en dos títols– parla de figures geomètriques, cossos regulars i irregulars, i del “relox vertical” (rellotge de sol). El llibre segon conté quatre títols sobre proporcions anatòmiques, els ossos, els músculs del cos i l’escorç. El llibre tercer –dividit en dos títols–, parla dels animals de quatre extremitats i de les aus. Finalment, el quart llibre tracta sobre arquitectura, els ordres clàssics de l’arquitectura grega i sobre peces singulars de la litúrgia catòlica (custòdies, creus, encensers, peces de processó, etc.).
Juan de Arfe y Villafañe, artista del renaixement espanyol, va ser argenter, gravador i cisellador, reconegut com l’artista més notable de la família Arfe, autor de les custòdies d’Àvila, Sevilla, etc., i també d’estàtues de bronze. La reimpressió de la seva obra és un indicador inequívoc de la influència que va tenir al llarg del temps com a obra de referència per als estudiosos de les belles arts.
. - Aquest mes presentem una mostra de la tipologia documental més important dins de l’Ajuntament de l’Hospitalet: les Actes dels Plens Municipals. Les actes reflecteixen tots els acords presos per l’Ajuntament en Ple. És una de les tipologies més extenses en el temps, ja que les primeres actes van redactar-se l’any 1823 i han continuat fins a l’actualitat, sense interrupció.
Es tracta d’una sèrie documental molt consultada pels investigadors i també molt utilitzada per la gestió interna municipal.
L’acta que us mostrem fa referència, concretament, a la reunió del dia 14 de febrer de 1873, en la qual s’anunciava la proclamació de la Primera República espanyola, que havia tingut lloc dos dies abans.
Com podem comprovar, doncs, les actes municipals també reflecteixen els efectes que tenia la política estatal dins del món municipal i ciutadà.
. - L’AMLH custodia més de 120.000 fotografies, com a documents d’interès històric i cultural, els quals estan impresos en diferents suports: paper, plàstic, vidre, etc. El document que presentem és una fotografia del fotògraf professional Salvador Oliveras Masip, que va retratar la ciutat de L’Hospitalet i els seus ciutadans, majoritàriament durant la primera meitat del segle XX.
Es tracta del retrat d’una processó de finals dels anys 20 o principis dels anys 30 al barri del Centre.
Les processons arrossegaven grans multituds. Poques eren les persones que no hi assistien. I, eren el reflex de la gran influència que exercia l’església en la vida dels seus parroquians.
L’Arxiu custodia diferents materials fotogràfics d’aquest autor, els quals són de bona qualitat, tenen un gran valor històric per l’època retratada i, en general, estan en bones condicions de conservació.. - Aquest mes presentem, coincidint amb la commemoració dels cinquanta anys de la mort de Quico Sabaté, un full d’un llibre del Padró Municipal corresponent a a l’1 de desembre de 1930, on consta, al carrer de Xipreret, 65, baixos, l’empadronament d’aquest anarquista, màxim exponent de la guerrilla urbana a Catalunya i implicat activament en la resistència contra el règim franquista.
Aquest document pertany a una de les tipologies documentals del Fons Municipal més consultades: els Llibres de Fulls Padronals, en els quals es reflecteix qui vivia a la ciutat, en quina situació estava, la professió que tenia i els estudis assolits. Es tracta d’una sèrie oberta, que s’inicia l’any 1833 i que continua fins a l’actualitat amb diferents formats i suports.
És una sèrie documental consultada per investigadors i genealogistes. També és utilitzada per a la gestió interna municipal. . - L’Arxiu Municipal de L’Hospitalet acull molts documents històrics que estan impresos en diferents suports: paper, plàstic, vidre, etc.
El document que presentem és una placa de vidre de gelatina del fotògraf professional Salvador Oliveras Masip, que va retratar la ciutat i les persones de l’Hospitalet, durant la primera meitat del segle XX.
Antigament, els negatius es confeccionaven amb suport vidre. Són les anomenades plaques de vidre, que comportaven una gran dificultat per a l’autor a l’hora de fer-ne la preparació i el revelat. Eren costoses de preu i de conservació. Per això, posteriorment, van donar pas als negatius de rodet, pràcticament extingits en l’actualitat, pel pas dels suports analògics als digitals.
Destaca la bona qualitat fotogràfica d’aquest document, de gran valor històric per l’època retratada. El seu estat de conservació és acceptable, com també ho és una bona part del material fotogràfic d’aquest autor que hi ha a l’Arxiu.
***
La iniciativa “El Document del Mes” té com a finalitat mostrar un document de l’Arxiu Municipal representatiu de la riquesa del patrimoni documental de la ciutat. . - Aquest mes presentem un dels documents més antics de l’Arxiu i que forma part de la col•lecció de pergamins, un suport noble força escàs en el conjunt del patrimoni documental hospitalenc. Es tracta d’una compravenda modesta de terres a la part alta de la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, el nom antic de l’Hospitalet. Les dues peces de terra objecte de la transacció estaven situades a l’aleshores conegut com a ‘lloc de Collbanc’.
En aquell període històric la pagesia hospitalenca estava perdent la propietat de la terra a mans de compradors d’altres llocs, ben sovint de Barcelona. Aquest document notarial és una mostra més d’aquell procés, que era general i persistent, ja que no solament el comprador era barceloní, sinó que també ho eren el venedor i la venedora. Eren temps en què els pagesos propietaris hospitalencs anaven esdevenint masovers en un nombre creixent i no serà fins el segle XVIII que remetrà la pèrdua de la propietat de mans locals.
Aquest pergamí va ser objecte de donació a l’arxiu per part de la historiadora hospitalenca Marta de Planell. . - A partir del mes de setembre d'enguany, l'activitat del Document del mes tindrà una nova orientació. Fins ara, el document era triat en funció de la representativitat que tenia i per a mostrar la riquesa dels fons custodiats a l’Arxiu; a partir d'ara, els documents es triaran en funció de la significació que tinguin per ells mateixos, és a dir, per la seva condició de documents poc coneguts, o bé perquè la seva rellevància superi l’àmbit local, etc.
Aquest mes és el “Boletín de la Delegación de información e investigación de Hospitalet”, document que s'ha trobat dins de la sèrie de correspondència d'Alcaldia, ja que va ser tramès a l'alcalde per part de la Falange, en la seva qualitat de representant del poder local i cap local del partit.
Aquest butlletí és el numero 1 i l'AML'H desconeix si se’n van publicar més, ja que no es tenia constància d'aquesta publicació fins ara, i no se’n té cap altra referència en els fons de l’Arxiu.
La importància d'aquest document rau en el fet que descriu la vida política local i comarcal des del punt de vista dels triomfadors de la Guerra Civil i com desenvolupen i estenen les xarxes del poder del partit únic.
Per altra banda, cal ressaltar la qualitat amb què està escrit i el caràcter mordaç i sarcàstic del seu estil, que pretén reflectir l'estat d'ànim dels guanyadors davant de la situació en la qual havia quedat la ciutat i el país en general.
. - Aquest mes presentem una mostra d’una de les tipologies documentals amb més informació per a historiadors, on es reflecteix el funcionament de l’Ajuntament i de la ciutat durant la postguerra. Aquesta sèrie documental, Expedients administratius, és una sèrie tancada que s’inicia l’any 1843 i acaba l’any 1942, amb suport paper, i amb diferents formats. És consultada per investigadors i públic que desitja realitzar algun treball específic. També és utilitzada per la gestió interna municipal.
Mostrem un ban sobre l’ús de l’idioma oficial en tots els serveis públics, enviat pel governador civil de la província, on es fa palès que, a partir de l’1 d’agost de 1940, l’únic idioma possible per a expressar-se dins o fora dels edificis oficials, mentre s’estigui de servei, és l’idioma castellà. . - El document que presentem és una fotografia del fotògraf professional Alexandre Merletti, que estava especialitzat amb el fotoperiodisme de principis del S. XX fins als anys 40 'segons
L'Arxiu custodiava alguns reportatges fotogràfics d'aquest fotògraf relacionats amb inauguracions i
actes diversos a la ciutat. Aquests reportatges d'una bona qualitat d'imatge són de gran valor històric
per l'època retratada i, en general, estan en bones condicions de conservació.
Es tracta d'una imatge de l'exterior del Mercat de Santa Eulàlia abans de la seva inauguració, quan encara no estaven finalitzades del tot les obres, allà pels voltants de 1935.
A la ciutat de L'Hospitalet es van anar creant mercats en diferents barris de la ciutat. Aquests mercats eren i encara són punt de trobada, de relació i d'informació sobre el que succeeix al territori.
. - Aquest mes presentem el programa de les festes nadalenques que l’any 1943 va organitzar una de les entitats més antigues de la ciutat: el Centre Catòlic, una de les entitats sempre present en les activitats del barri Centre i de les més arrelades entre el seu veïnat.
A iniciativa de la parròquia de Santa Eulàlia de Mérida va ser creat l’any 1904 per contrarestar la influència de l’associacionisme obrer que va caracteritzar aquelles dècades i oferir, en el marc del catalanisme conservador, altres alternatives pel que fa a l’educació de nenes i nens, les activitats culturals i de lleure. Ubicat inicialment al c. Església, l’any 1926 es va traslladar al nou local de la Rambla Just Oliveras on continua funcionant.
El teatre i el bàsquet, així com la promoció de la llengua i la cultura catalanes, especialment la sardana, han estat activitats centrals al llarg de la seva història.
La iniciativa “El Document del Mes” té com a finalitat mostrar un document de l’Arxiu Municipal representatiu de la riquesa del patrimoni documental de la ciutat.
. - L’Arxiu Municipal de L’Hospitalet custodia més de 120.000 fotografies d’interès històric i cultural que estan en diferents suports: paper, plàstic, vidre, etc.
El document que presentem és una fotografia d’autor desconegut feta als voltants de l’any 1905 i que correspon a un autobús propietat de Joan Pujol Farnós. Com a curiositat, aquesta fou la primera línia d’autobusos de L’Hospitalet.
Es tracta d’una imatge on es veu l’autobús descobert, ple de passatgers, de gom a gom, transitant per un camí sense asfaltar molt propi de l’època.
Tot i la precarietat del serveis, la posada en marxa d’aquesta primera línia de transport de passatgers va suposar un gran avenç per a la ciutat. Va permetre l’intercanvi i la comunicació amb d’altres poblacions properes i més llunyanes, amb la reducció de temps corresponent.
Posteriorment, l’any 1921 i des d’una família benestant de la ciutat, Just Oliveras Prat va iniciar un petit negoci de transport de passatgers entre l’Hospitalet i Barcelona i en poc temps va anar augmentant el nombre de trajectes i destins, fins a consolidar-se com a una gran empresa d’autobusos operativa fins el dia d’avui: Autobusos Oliveras. . - L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet custodia 100.000 arxivadors d'interès històric i cultural procedents del Fons Municipal de l'Ajuntament.
Una de li funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (AML'H), va encetar fa més d'un any, el brunyeixi "DOCUMENT DEL MES", brunyeixi amb el qual segon ' s'exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l'Arxiu) com en el web i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l'Arxiu.
La selecció és fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integrin el patrimoni documental de l'Hospitalet i pretén mostrar-ne la riquesa i varietat.. - En els fulls centrals del díptic es posa de manifest l’acció divulgativa que el document pretén. D’una banda, s’expliquen els orígens de la commemoració, tant pel que fa als tràgics esdeveniments que el 8 de març de 1909 van tenir lloc a una fàbrica tèxtil de Nova York, com el protagonisme de la 2ª Conferència Internacional Femenina celebrada l’any següent, pel que fa a declarar el dia 8 de març com a dia de la dona treballadora. D’altra banda, els fulls centrals del díptic també són testimoni escrit de les reivindicacions que l’any 1989 presidien la celebració del 8 de març. .
- L’Arxiu Municipal de L’Hospitalet custodia 100.000 arxivadors d’interès històric i cultural procedents del Fons Municipal de l’Ajuntament.
Una de les funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AML’H), va encetar fa més d’un any, el cicle “DOCUMENT DEL MES”, cicle amb el qual s’exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l’Arxiu) com en el web i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l’Arxiu.
La selecció es fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integren el patrimoni documental de l’Hospitalet i pretén mostrar-ne la riquesa i varietat.
Aquest mes es presenta una estadística per a conèixer el nombre d’assistents a les biblioteques de la ciutat de l’Hospitalet durant l’any 1935. A través d’aquesta estadística es coneixen les diferències en els hàbits de lectura dels homes i de les dones de la ciutat, així com les tendències a llegir de cada sector. D’acord amb aquesta estadística es pot constatar que l’afluència de la dóna a la biblioteca era sols d’un 5% respecte als homes. . - En el cartell es destaca La Venganza com a pel•lícula principal, una cinta de la casa danesa Nordisk, que entre 1907 i 1910 va produir més de 600 títols, tot atorgant gran relleu al cinema danès que, fins la dècada següent en què fou el suec qui el substituí, havia estat capdavanter en l’enriquiment del llenguatge cinematogràfic.
Joan Monrós va ser el primer programador hospitalenc, en el seu cas del Cinematògraf Robert, sala per a 150 persones amb la qual, l’any 1907, havia ampliat el seu primer negoci: el popular Cafè de cal Carreter situat al c. Major 109.
Quan l’any 1911 Lluís Oliveras va fer construir el Cine Imperial a la Rambla Just Oliveras, va demanar a Joan Monrós que assumís la direcció de la sala, de tal manera que fins a 1913 les programacions del pioner Cinematògraf Robert i del Cine Imperial, amb una cabuda per a 700 persones, tendien a exhibir les pel•lícules simultàniament o alternativament. . - Aquest mes presentem un document d’hemeroteca, en concret un retall de premsa del divendres 11 de juliol de 1980 que informa d’un dels episodis finals de la primera lluita d’importància que va tenir lloc a L’Hospitalet relativa al medi ambient.
Quan l’any 1916 l’empresa Altos Hornos de Cataluña S.A., coneguda com La Farga, es va ubicar entre els barris Centre i Sant Josep, la zona estava molt poc urbanitzada. Tanmateix, en els anys 1970 havia passat a ser un espai cèntric, densament habitat, en el qual, a més del soroll, els fums de La Farga –la fotografia que acompanya la notícia de premsa dóna idea de la seva magnitud– eren cada cop més perniciosos per a veïns i veïnes, molt especialment per a les criatures i la gent gran.
La confirmació de l’incompliment de compromisos de tancament de forns molt contaminants, va comportar la convocatòria ràpida de protestes públiques sense, però, comptar amb els permisos governatius pertinents. Tot i la intervenció d’autoritats municipals prop de la policia, la brutalitat de la seva intervenció va provocar que el dia següent, es generalitzés una aturada de les activitats de tota mena a partir de les 5 de la tarda i que al vespre més de 7.000 persones es manifestessin pels carrers més cèntrics de la ciutat. Després d’aquests fets i fins el trasllat de l’empresa fora de la ciutat, el forn més contaminant va ser clausurat.. - L’Arxiu Municipal de L’Hospitalet custodia 100.000 arxivadors d’interès històric i cultural procedents del Fons Municipal de l’Ajuntament.
Una de les funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AML’H), va encetar fa més d’un any, el cicle “DOCUMENT DEL MES”, cicle amb el qual s’exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l’Arxiu) com en el web (http://www.lh.es/webs/arxiumunicipal/inici.aspx ), i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l’Arxiu.
La selecció es fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integren el patrimoni documental de l’Hospitalet i pretén mostrar-ne la riquesa i varietat.
Aquest mes presentem un document que ben bé podria ser d’actualitat encara que està datat a l’any 1867. A través d’aquesta instància de l’alcalde dirigida al governador de la província coneixem els greus problemes d’una part important de les famílies de l’Hospitalet, dedicades en gran part a treballar en feines constructives, davant el greu problema d’atur existent a l’època i sobretot, per motius econòmics, en el corresponent a obra pública.
. - Inauguració de l'escola Can Bori a càrrec del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia mostra la taula presidencial de l'acte a l’exterior de l’escola. Hom hi pot reconèixer Ramon Frontera, S. Gil Gil, Jordà Polls, Carles Martí Feced, Francesc Macià, Aiguadé (alcalde de Barcelona), i Just Oliveras Prats, entre d'altres. Al davant de la taula, a costat i costat, un parell de nenes amb vestimenta tradicional. Al fons a l'esquerra, la casa dels masovers.
El document que presentem és una instantània del fotògraf professional Alexandre Merletti, qui exercí el fotoperiodisme durant la primera meitat del s. XX.
La imatge és de Can Bori, torre residencial de Francesc Bori i Comas (construïda l’any 1878). La situació econòmica de Bori li va permetre, durant el mateix any, fer de mecenes de la urbanització de l’Hort del Rector, projecte per al qual va donar a l’Ajuntament la quantitat de 10.000 pessetes.
Posteriorment, els seus negocis van fer fallida, inclosa “La Farga” (de la qual havia estat fundador) i va haver de renunciar a la propietat de la torre. L’Ajuntament la va adquirir l’any 1928 i, posteriorment, va cedir-la a l’Estat perquè s’hi instal•lés una escola tècnica especialitzada en sericicultura, avicultura i indústria.
Amb l’arribada de la II República, l’Ajuntament va reclamar-ne la devolució per convertir-la en el centre escolar Can Bori, inaugurat pel president de la Generalitat, Francesc Macià.
. - Una de les funcions principals de qualsevol arxiu és la difusió dels seus fons documentals. Per això, l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AMHL), va encetar fa més de dos anys, el cicle “DOCUMENT DEL MES”, amb el qual s’exposa, tant físicament (a la sala de consulta de l’Arxiu) com en el web (http://www.lh.es/webs/arxiumunicipal/inici.aspx ), i durant un mes, un dels diferents documents dipositats a l’Arxiu.
La selecció es fa seguint un criteri de representativitat de la tipologia i procedència dels documents que integren el patrimoni documental de l’Hospitalet, així com altres criteris, com poden ser els d’actualitat, similitud amb altres activitats... Amb tot això es pretén mostrar la riquesa i varietat de la documentació custodiada.
Aquest mes presentem un document que torna a ser d’actualitat, encara que té més de 200 anys d’antiguitat. Es tracta d’una Reial Cèdula datada a l’any 1805 i signada pel Rei Carles IV. En ella es fa referència a l’ordre de prohibició del mateix, de data 9-11-1785, signada pel rei Carles III.
. - El document que presentem és un programa de mà del fons personal “Mercè Gómez”, d’un acte benèfic celebrat al Centre Catòlic, el dia 3 de desembre de 1944, organitzat per la branca de “Señoras de Acción Católica” a benefici dels pobres, amb motiu de les festes de Nadal i amb la voluntat de recaptar fons de la gent benestant del barri.
L’adveniment del nou règim franquista havia estat causa l’any 1939 del tancament de moltes associacions, especialment les vinculades al moviment llibertari i de tendència esquerrana o progressista.
L’associació “Centre Catòlic” va ser una de les poques del barri Centre que sobrevisqué al tancament, entre d’altres, gràcies a la seva vinculació amb l’Església. Oferia tota mena de distraccions i activitats culturals i aglutinava els nuclis de representació dels sectors influents de la ciutat.. - Aquest mes presentem una fotografia realitzada als anys 1940, un dels últims testimonis gràfics de les festes de l’Hospitalet agrícola que als pocs anys entraria en conflicte amb l’aclaparadora expansió de les àrees industrials i residencials i l’obertura de nous vials de comunicació.
Entre les festivitats que recollia el cicle anual del treball agrícola, la de Sant Antoni Abat era de les més celebrades arreu de Catalunya i hi ha municipis que continuen festejant-la.
Per Sant Antoni Abat, patró dels traginers i també dels animals, especialment els dedicats als treballs del camp, l’activitat festiva més popular és la cavalcada dels Tres Tombs o tres voltes que donaven pel poble els carros portats per cavalls que desfilaven i altres animals que sovint eren també beneïts a l’entorn de la carrossa que passejava al sant o davant de la parròquia. Tant pel que fa al barri Centre, al de Santa Eulàlia, com al de Collblanc, a l’arxiu es conserven imatges de la primera meitat del segle XX de la cavalcada dels Tres Tombs.
La fotografia exposada procedeix de la família de Cal Bialet del Garro, una masia situada a la Rambla Just Oliveras que va ser derruïda arran del perllongament de la rambla fins al barri de Bellvitge, finalitzat l’any 2004..
