Pàgina de resultats:
1
2
3
4
5
Següent
|
Data Inici: 04/03/1999 Data fí: 23/05/1999 DE CORAZ(I)ÓN. De coaz(i)ón s’ha concebut en primer lloc, com una crítica de la utilització pejorativa del terme “decoratiu/decoració”. Aquestes paraules són aplicades tant pels aficionats com pels “professionals” per desqualificar les propostes plàstiques, especialment en el camp de la pintura abstracta: esdeveniment capital de l’art del segle XX. Una part important de les avantguardes històriques de principis de segle treballaven amb conceptes que incloïen, pel dibuix o el color o per ambdós, elements ornamentals en el seu treball plàstic, en moltes ocasions lligat amb la intenció d’elevar la vida a l’altura de l’art.
Vencedor militar i posteriorment econòmic, els Estats Units també imposaven en els anys 50 la victòria de la pintura abstracta, mitjançant l’Escola de Nova York, amb Pollock, Newman, Rothko, Reinhardt. El seu defensor, el crític Clement Greenberg, desqualificava el Kandinsky tardà pel fet de ser decoratiu, com ho va fer també
Picasso, que considerava els quadres de Pollock decoratius.
. |
Data Inici: 30/11/1999 Data fí: 12/03/2000 FRANCESCA WOODMAN. Té tots els ingredients per ser un mite. La fotògrafa Francesca Woodman (Denver, 1958-Nova York, 1981) va iniciar la seva trajectòria jove, als 14 anys. Va viure i va treballar intensament i es va suïcidar als 22 anys. Tanmateix, aquestes pinzellades no afegeixen valor a les seves obres.
Els seus treballs, que fins al 12 de març s'exposen a la Sala Molí del centre cultural Tecla Sala de L"Hospitalet de Llobregat, valen per si mateixos sense necessitat de recórrer a la dramàtica biografia de la seva autora.
Les fotos de l'exposició, concebuda i produïda per la Fundació Cartier de París, representen la pràctica totalitat de la producció de la artista.Betty i George Woodman, una prestigiosa ceramista i un fotògraf, van posar el nom de Francesca a la seva filla per la fascinació que sentien per Itàlia i la seva cultura. Va ser a Itàlia, país al qual la jove va acudir amb una beca, on va realitzar les seves dues úniques exposicions individuals en vida. Es van celebrar el 1978. En l'exhibició de Tecla Sala poden contemplar-se les obres que es van exposar en aquestes exposicions al costat de diversa documentació de la artista.
. |
Data Inici: 13/04/2000 Data fí: 11/06/2000 FRANCESC TORRES. PERDRE EL CAP. La ironia, la crítica, l'anàlisi d'aspectes més o menys quotidians de la vida, sobre els quals habitualment no reflexionem, componen l'obra de Francesc Torres.
Amb aquesta mostra, Torres s'acomiada del gènere de les instal·lacions, una expressió artística que, segons l'opinió de l'autor, s'ha d'abandonar quan es converteix en un exercici retòric en comptes d'en una manera d'aprendre coses noves.
La instal·lació Perdre el Cap (una cinta transportadora en la qual dóna voltes el cap d'una escultura basada en el quadre Fray Pedro de San Dionisio de Zurbarán, mentre la resta del cos espera al costat de la cinta) fa reflexionar sobre els comportaments irracionals de l'home, sobre els instants (normalment sense tornada enrere) en els quals l'ésser humà perd el cap, una cosa que segons aquest artista, que ha aconseguit fer-se un nom dins del circuit internacional de l'art, és molt necessari, gairebé imprescindible.. |
Data Inici: 09/10/2000 Data fí: 07/01/2001 SARAH LUCAS. AUTORETRATS I MÉS SEXE. Sarah Lucas, nascuda el 1962 a Londres, Anglaterra, és una artista que ha tingut reconeixement en el grup dels Joves Artistes Britànics (Young British Artists o YBA's en anglès) en els anys 90. La seva obra és coneguda pel seu agut enginy i l'ús d'elements ready-made. Va estudiar al London College of Printing abans d'ingressar al Goldsmiths College, durant el anys 1984 - 1987.
Sarah Lucas lluny de caure en la trista i plomissa repicadissa del feminisme passat, ha recuperat els tòpics masclistes per transgredir-los, ridiculitzar-los i convertir-los en art. La ironia i el brutal sarcasme que destil·len les seves obres -els seus famosos autoretrats i algunes instal·lacions on apareixen, per exemple, unes mans de porc sobre uns virils calçotets- l'han convertit en un dels màxims exponents d'un moviment de noies dolentes que va començar la seva rebel·lió a la Gran Bretanya.
. |
Data Inici: 25/01/2001 Data fí: 25/03/2001 ALBERTO GARCÍA-ALIX. FOTOGRAFIES 1977-2000. 'La tècnica no és tan important, s'aprèn a mesura que vas tirant fotos, però el que vas educant és l'ull, la manera de mirar. Jo tinc una mirada frontal sobre les coses, i quan he intentat canviar he vist que no funciona'. Aquesta mirada frontal, entre dura i poètica, d'Alberto García-Alix (Lleó, 1956) és la que s'exhibeix, des d'avui i fins al 25 de març, a la Sala Molí del centre cultural Tecla Sala de L'Hospitalet. La retrospectiva, organitzada pel col·lectiu La Fábrica de Madrid, reuneix un centenar de fotografies realitzades entre 1978 i 2000. L'etiqueta que sempre se li ha posat a García-Alix és la de famós fotògraf de la moguda madrilenya, però no és només un documentalista, és també un dels millors fotògrafs que té Espanya, com demostra el fet que el 1999 se li va concedir el Premi Nacional de Fotografía.
. |
Pàgina de resultats:
1
2
3
4
5
Següent
|
